Definitivament, ens costa acceptar que algú contradigui les nostres creences, o posi en dubte els nostres posicionaments, ja siguin polítics, esportius, religiosos ... Perquè?.

Com a animals que som, (racionals, però animals a la fi), tendim a marcar el nostre territori, familiar, laboral, polític adoptant una postura de vegades massa bel·ligerant, sense adonar-nos que, en la contraposició d'idees és a on es troba la sabies sa.

Si sempre escolto les mateixes coses, faig els mateixos actes, parlo amb les mateixes paraules, m'estaré auto limitant el meu creixement com a persona i al mateix temps, limitaré la meva capacitat d'aprenentatge i de convivència, tot i que generalment, les actituds que prenem tots plegats, són les primitives dels animalons, que marquen el seu territori, pixant-se per les cantonades ......o quedant-nos dins la nostra clova.

A partir d'aquí, diferents lleis de base, varen anar retallant l'estatut fins a fer obligatori el replantejament que ara s'ha fet.Aquest procés queda definit dins el marc legal que empara la constitució, i marca uns criteris i uns procediments que impliquen el nostre parlament, les corts espanyoles i en darrer terme el poble de Catalunya, que serà finalment qui dirà si vol el nou estatut o no.

Els punts sobre els que és confecciona bàsicament aquesta proposta, giren entorn de quatre eixos molt ben definits i que són. l'identitat, el finançament, les competències històriques i la cultura i en cada un d'ells els nostres polítics han anat articulant el text de proposta, un preàmbul, fins a 218 articles 10 disposicions addicionals i 5 més de transitòries.

Ara es troba en l'estadi de negociació a les corts generals, un cop admès a discussió i per tant d'aquí uns sis set mesos, sabrem com acaba el part.El que més m'ha sorprès de tot