El pes de l'evidència.
Posted In:
reflexions
.
By edp
L'Isaac, un company meu del forum de 'el periodico' l'altra dia em va titllar d'antisemita. En un moment en que la discussió era molt pujada de tó, vaig fer uns comentaris que un cop llegits de nou, no em semblen massa correctes, no pel sentit en que ho vaig dir, sino perqué, com sol passar massa sovint, la precissió en el llenguatge, en alló que volem dir, falla i la interpretació de qui ho llegeix, té barra lliure.
La conversa anava sobre la recent invassió d'Israel al Líban, a resultes del segrest de dos dels seus soldats pel grup de Hitzbolà.
Obviament quan un parla de jueus amb un jueu, aprén moltísimes coses, la primera d'elles que molt d'ells estàn per una pau que sembla que els seus dirigents en defugen i per la convivència pacífica amb els seus veïns, n'estàn tan farts de la violència, com ho podem estar nosaltres a milers de quilòmetres de distància.
La segona, és que son un poble a la defensiva. Un poble que ha patit durant tota la seva história un munt de tribulacions i persecucions que varen culminat amb l'Holocaust durant la 2ª guerra mundial i aixó és utilitzat per ells mateixos massa sovint, en l'excusa de moltes barbaritats que, deixeu-me que ho digui, estàn a la mateixa alçada que les que ells mateixos han patit.
Hom té l'opinió de que els jueus, tenen moltíssima influència, sobretot en els estats units (EUA, Roca). Els lobbys jueus que hi actuen compten amb membres molt influents en el Pentàgon, la Casa Blanca i el Congrés i el Senat i a més en totes les orbites econòmiques d'aquell pais. Peró a on realment tenen la seva força és en el fet de ésser capaços d'influïr en la política exterior d'aquest país.
Obviament, comptar amb el recolçament d'aquest aliat, ha fet desde el 1948, any de la creació de l'estat d'Israel que fracasesin diferents iniciatives dins de la ONU que haguessin ajudat a possar una mica de seny en aquest conflicte i a no respectar-ne d'altres que si han progressat peró que han quedat hermes, sense efecte.
L'actitut dels seus veïns àrabs, tampoc han ajudat massa a pacificar l'Orient Mitjà , potser j'ha començaria a ser hora de fer les coses d'una altra manera.
El diumenge passat , el Punt, va sortir una entrevista amb Félix Martí, qui fou director general de l'Unesco a casa nostra durant 19 anys i que em va impactar moltíssim per l'ho assenyat i encertat del comentari, va dir ' Mai pot triunfar una crehuada en contra el terrorisme, si al mateix temps no és també una crehuada contra la fam, la discriminació, la violació dels drets humants, l'ignorància ......' . Paraules molt sàbies que qui ho té a la seva mà , hauria de possar en pràctica.
Amic Isaac, que algú no estigui d'acord amb les actuacions actuals de l'estat d'Israel, no el converteix en antisemita, simplement en algú a qui no li agrada la violència.
La conversa anava sobre la recent invassió d'Israel al Líban, a resultes del segrest de dos dels seus soldats pel grup de Hitzbolà.
Obviament quan un parla de jueus amb un jueu, aprén moltísimes coses, la primera d'elles que molt d'ells estàn per una pau que sembla que els seus dirigents en defugen i per la convivència pacífica amb els seus veïns, n'estàn tan farts de la violència, com ho podem estar nosaltres a milers de quilòmetres de distància.
La segona, és que son un poble a la defensiva. Un poble que ha patit durant tota la seva história un munt de tribulacions i persecucions que varen culminat amb l'Holocaust durant la 2ª guerra mundial i aixó és utilitzat per ells mateixos massa sovint, en l'excusa de moltes barbaritats que, deixeu-me que ho digui, estàn a la mateixa alçada que les que ells mateixos han patit.
Hom té l'opinió de que els jueus, tenen moltíssima influència, sobretot en els estats units (EUA, Roca). Els lobbys jueus que hi actuen compten amb membres molt influents en el Pentàgon, la Casa Blanca i el Congrés i el Senat i a més en totes les orbites econòmiques d'aquell pais. Peró a on realment tenen la seva força és en el fet de ésser capaços d'influïr en la política exterior d'aquest país.
Obviament, comptar amb el recolçament d'aquest aliat, ha fet desde el 1948, any de la creació de l'estat d'Israel que fracasesin diferents iniciatives dins de la ONU que haguessin ajudat a possar una mica de seny en aquest conflicte i a no respectar-ne d'altres que si han progressat peró que han quedat hermes, sense efecte.
L'actitut dels seus veïns àrabs, tampoc han ajudat massa a pacificar l'Orient Mitjà , potser j'ha començaria a ser hora de fer les coses d'una altra manera.
El diumenge passat , el Punt, va sortir una entrevista amb Félix Martí, qui fou director general de l'Unesco a casa nostra durant 19 anys i que em va impactar moltíssim per l'ho assenyat i encertat del comentari, va dir ' Mai pot triunfar una crehuada en contra el terrorisme, si al mateix temps no és també una crehuada contra la fam, la discriminació, la violació dels drets humants, l'ignorància ......' . Paraules molt sàbies que qui ho té a la seva mà , hauria de possar en pràctica.
Amic Isaac, que algú no estigui d'acord amb les actuacions actuals de l'estat d'Israel, no el converteix en antisemita, simplement en algú a qui no li agrada la violència.
