Aeropuerto 2006

Tot i que ben podria ser una nova entrega de la sèrie de pel·lícules que en els anys 80 ens varen acabar de possar la por al cos als qui patim pànic de volar, el que avui proposo, és una reflexió de la importància que una infraestructura com aquesta, un aeroport, té per un país.

A conseqüència del recentment prestigiós guardó, l'Stirling d'arquitectura, bo serà que fem un petit repàs de les xifres d'aquest equipament i així potser, començarem a entendre el perquè de la acarnissada batalla, en la negociació de l'estatut, per aquest tema.

L'Aeroport de Barajas, amb la T-IV, ha doblat la seva capacitat de vol, la infraestructura que abans comptava amb uns escassos 300000 m², ha passat a tenir-ne més de 900.000. La capacitat, pel que fa a persones, de 41 milions a 70. Les operacions de vol, de 78 per hora a 120.

Per a començar a entendre el que representa tenir un aeroport més gran, amb més capacitat de gestió de passatgers i vols, només comentar quatre dades econòmiques, que fan posar els pels de punta. Més de 170.000 llocs de treball, que en un futur es calcula arribaran a 300.000, la contribució al PRB (L'equivalent al PIB, però regionalitzat), de 10.217 milions d'€ o el que és el mateix, el 13% de la riquesa de la regió de Madrid i el 8,9% de l'ocupació de tota la Comunitat.

La inversió total de la T-IV, va ser de 6.500 milions d'€ i és calcula que les auxiliars, varen ser de la meitat d'aquesta quantitat, o sia, uns 3.000 milions més, això, és clar, sense deixar d'invertir el que pertocava anualment i per el concepte de capitalitat també.

Aquest any, l'Aeroport de Barajas, tot i la inversió, va quedar-se en la 5ª posició europea, i el Prat el 11, amb un volum de passatgers que sobrepassa els 15 milions, enfront els 23 milions de Barajas, que concentra la gran majoria del vol internacional i transoceànic, una altra decisió que en ple any 2006, no s'acaba d'entendre.

Amb aquest núms hom pot fer-se una idea, del volum que mou, tant la construcció com la gestió de un aeroport i del perquè de la insistència d'assolir el comandament de la gestió dels aeroports catalans per part de la Generalitat. Fent un petit esforç de memòria recordarem, que qui ens va negar la seva gestió, el ministre de foment de torn, és qui ens diu que ens fixe'm en els fets i no en les paraules.

Millor que no sr. Montilla, millor que no.