El Debat.

Posted In: actualitat , catalunya . By edp

l debat d'ahir a TV3, ha constatat el que ja sabíem des de feia uns quants mesos, des de la darrera crisi del govern de Pasqual Maragall, que va conduir a la dissolució del tripartit i a aquesta convocatòria avançada; Tothom veu a Artur Mas com a guanyador, o sia a CiU.

També ens van quedar clares les intencions dels integrants del tripartit, PSC, ERC i ICV, per a sumar els resultats de les seves respectives llistes a fi de possibilitar la reedició de l'experiència. És més que evident, l'absolut aïllament polític del PPc a Catalunya, víctima de una estratègia maldestre i barroera dissenyada i executada des de el carrer Gènova de Madrid i poc matisada i condicionada per la moderació del seu lider, Josep Piqué, al que jo personalment el tenia per una altra cosa.

El que queda clar, després d'haver fet la tria, és que si els impulsors del tripartit, reuneixen els 68 escons necessaris, aquesta opció tornarà a ésser vigent a Catalunya, és l'única possibilitat que té ICV de formar part del govern.

Però que passaria si no fos així?, descomptats els escons del PPc i de ICV, els altres tres, CiU, PSC i ERC, son els únics que tenen el marge suficient per a governar i les aritmètiques parlamentàries donen només dos opcions, la Sociovergència o el pacte nacionalista, que a mi és el que més m'atrau i el que més riscos pot comportar cara a una relació fluïda amb Espanya. El que és evident és que ningú vol arriscar-se a explicitar cap pacte, fins que no sigui necesari fer-ho, aixó si, amb el PP no hi vol pactar ningú.

Del debat a més em va comfirmar el poc nivell de lideratge del candidat Montilla i les mancances-(no mira mai els ulls del seu interlocutor aquest home??)-per a sostenir un cara a cara amb qualsevol dels altres candidats, especialment Artur Mas i la seva predisposició a sotmetre el seu govern a la direcció nacional del PSOE i per tant a les regles de joc que d'allà dictin, un horitzó no massa esperançador. Si el candidat fos Maragall o algú de la seva corda em neguitejaria menys que ara. L'argùcia en el darrer tomb del debat fent sortir la informació de una reunió a Doñana el 2003, abans de les darreres eleccions autonòmiques amb liders del PP a nivel nacional, li va sortir malament, ja que en la posterior roda de premsa, Mas va explicar que aquests l'havien citat a través del seu amic Matas per a propossar-li l'integració del PPc en les files de CiU, fent la mateixa jugada que a Navarra amb l'UPN, obviament el resultat d'aquella proposta està a la vista.

M'ha agradat la ponderació de Carod, fins a la fugida d'estudi de la seva darrera intervenció, volen penjar a Artur Mas una intenció que ni tan sols s'apuntà durant el debat, l'origen no català de Montilla, un mal detall per algú que hauria d'estar just pel contrari.

Un darrer apunt, semblava que en comptes de passar llista de l'actuació del tripartit, estessim encare revisant el que van ser els 23 anys de Jordi Pujol com a president, no estem en el 2006? o és que hi ha tan poc a debatre que s'han de buscar substitutius de qualitat?.

Bona conducció del periodista de la casa, Josep Cuní a qui li va costar Deu i ajut mantenir a ratlla els debatents en alguns moments del encontre.

Coneixre els candidats: