Sempre es d'agrair comptar amb una segona oportunitat, fins i tot desitjable quan en veure el resultat de una acció o omissió, veiem que l'hem cagat i ens convé rebobinar i tornar a començar. És lloable que qui pot, és mostri disposat a ajudar-te, mitjançant la regle de l'assaig i l'errada i fins que el resultat no sigui l'esperat, repetir tantes vegades com calgui l'experiment.

Però a voltes resulta sorprenent, que qui hauria d'ésser el destinatari de un acte “magnànim” con el de la segona oportunitat, s'entossudeixi en agafar el paper que no li toca i sigui ell qui ens la doni als demés, els rols no quadren.


Que una banda d'assassins com ETA, estiguin en un procés de pau, és potser la millor notícia que s'ha produït des de la recuperació de les nostres llibertats per a tothom (be menys per el PP de l'Acebes, Zaplana i Aznar, clar), com també ho hauria d'ésser que, els qui fi intervenen donin mostres de ser destres en això de la negociació, tan per un costat com per l'altra. Però des de la meva ignorància sembla que, quan uns i altres necessiten d'agents externs, de la premsa, per fer arrivar missatges d'aquest tipus a l'altra part, em dona la impressió, que el diàleg no és massa fluid, o que aquí està passant alguna cosa.


Les circumstàncies ens han donat a tots una oportunitat d'or, que molt probablement sols és presentarà aquesta vegada i seria llastimós que, per les exigències de uns i les torpeses dels altres la cosa acabés com el rosari de l'Aurora, ja que ningú dels que ho estem mirant des de lluny, ho entendríem.


No ajuda el robatori a França de més de 300 pistoles per la força, com tampoc les declaracions maldestres per part del govern o les actuacions altre vegada inclassificables de Kale Borroka, o l'enduriment per part de el legislatiu de la persecució contra el mon abertzale per part d'algun super jutge amb ganes de figurar.


Els ciutadans ens mereixem una altra cosa que poder viure en pau, no és res més que el que tots hem demanat.