El meu país ......
Posted In:
catalunya
.
By edp
11 de Setembre, fins i tot en això es podria pensar que els catalans som diferents. En el record de la nostra diada nacional, celebrem una derrota, la derrota que ens va portar al sotmetiment del rei d´Espanya Felip V i varem deixar d´ésser una nació.Més que el primer sentit de la celebració, l´ho de la guerra perduda, en l´11 de Setembre s´hi barregen entre el convenciment de una identitat pròpia i el sentiment de pertinença i identitat a la nació catalana, que ha perdurat en el decurs dels anys.
És ben cert que, hom troba a faltar allò que no té i en el nostre cas de record col·lectiu, la nostra identitat s´ha anat enfortint quan més fortes han estat les embestides que, des de fora ens han anat etzibant, quan més entestats estaven d'altres en 'assimilar-nos' en un altre sentiment, en una altra identitat.
Possiblement Catalunya i els catalans, tindríem bon encaix a Espanya, tot i que el nostre inici d´història comuna hagués començat amb una guerra, si en el decurs dels anys posteriors, des de la part 'guanyadora' s´hagués estat més per a un integració com cal i no per el sotmetiment dels 'perdedors' al preu que sigui, de la nostra cultura, els nostres signes nacionals, de la nostra llengua. Fins i tot hagués pogut ésser que els catalans, com a gent de comprovat practicisme, haguéssim trobat els avantatges de pertànyer a un país molt més gran, però des de l´altra banda, no s´ha volgut fer-ho mai.
Quan qui no 'et deixa ésser' creu que la millor estratègia per a tractar amb nosaltres és l´emprada quatre segles enllà, és evident que s'equivoca, com s'equivoca el qui pensa que, pel sols fet de que la resta ho vulgui, nosaltres també ho haurem de voler tard o d'hora.
Pertànyer a Espanya no pot ésser part de l´oblit ni ha de venir per la renúncia d´ésser nosaltres mateixos i és potser per aquesta determinació que com a poble sempre hem tingut i tan molesta els demés, que en aquest dia d´avui, diada nacional de Catalunya, manifesto el meu convenciment que en un futur, tornarem a ésser el que els nostres cors senten que som, una nació. (ho digui o no el nou estatut
5 Responses to El meu país ......
Sr. EDP,des de la fi del segle XIX, l'Onze de Setembre es va anar convertint en una diada d'afirmació nacional dels catalans. En una diada reivindicativa i des de fa uns anys una festa. No fou fins l'any 1901 que la diada assolí presència al carrer, però la seva normalitat plena, amb participació de les institucions del país, amb l'homenatge pacífic i massiu dels ciutadans catalans, no s'aconseguí fins als anys trenta. Arribat el règim democràtic, les manifestacions a Sant Boi de Llobregat, l'any 1976, amb les llibertats democràtiques en camí de consolidació, fou a la capital de Catalunya on tingué lloc la celebració de la Diada de 1977. Després de les primeres eleccions legislatives democràtiques el 15 de juny de 1977, les forces polítiques que recollien la reivindicació de l'Estatut del 1932 eren clarament majoritàries, i la diada es plantejava com un plebiscit nacional. El matí del dia 11 de setembre Catalunya era plena de banderes barrades; els balcons i els carrers proclamaven la catalanitat popular. A la tarda, una immensa manifestació, que superava el mil.lió de persones, reclamava a veu en crit: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". Quinze dies després, el 29 de setembre, un reial decret de l'Estat restablia la Generalitat de Catalunya i Josep Tarradellas era reconegut com a President de la Generalitat.
Avui també incorporem al Honorables presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Jo espero que el proper sigui en Josep Montilla, ja ja, potser amb això no estarem d'acord, però acepterem els resultats. Avui com sempre ¡¡¡VISCA CATALUNYA!!!
Hola Marcel·lí.
Indefectiblement els catalans som com som, i quan fiquen la banya a un lloc no hi ha Dèu que ens la tregui !!!. És aquesta determinació com a poble, possiblement no la tingui ningú més en el mon, la que tard o d'hora farà que siem nosaltres qui escribim la nostra història, sense condicionants ni ningú que ens "aguanti" la ploma. PD- Lo del Montilla, espero que no sigui cert, jo pensava que el fariem 'conseller d'indústria' en la propera sociovergència !!! (ja ja ja).
ya veo que eres un demócrata catalan, de los que publican sólo lo que les interesa. Vaya gentuza
Pio Moa no pone censura a los comentarios que se envían para publicarse.
Siempre publico todos los comentarios que tengan que ver con algo que yo he escrito, chavalín, solo sea por agradecimiento al tiempo invertido en la lectura de mi blogg y aunque los mismos se efectúen a cara cubierta por un pasamontañas, como hacia Pio Moa en su juventud, los tuyos los publico en cuanto llego a casa (uno no pasa todo el día ante el PC y tiene que dedicar una jornada de trabajo, aunque sólo sea por la solidaridad). Salut i ?.
Something to say?