per a la Maria.
Posted In:
actualitat
,
salut
.
By edp
Totes les malalties son feixugues per qui les pateix. Però si n'hi ha una especialment cruel aquesta és l´Alzheimer.
Ho és perquè és un estadi irreversible, del que ja nos es pot esperar cap millora i perquè marca que el final s'acosta, molt lentament, potser massa.
De les moltes dolències de la gent, la demència, la destrucció del record recent és potser una de les que posa en evidència la certesa d'aquella dita que en castellà es sol dir en els enterrament -no somos nadie..-, I és ben cert, que no ho som.
Peró quan a algú se li arrabassen els seus records, el seu senderi tot allò que ha anat acumulant com a persona durant tota la seva vida i saps que no hi pots fer rés més que estar al seu costat fins que arribi el moment, no deixa de ser desesperant, frustrant i trist, perquè el que es reverteix, és el procés natural de la ment i fer girar el rellotge imaginari a l'inversa, fins a fer-nos tornar com nens petits, altra vegada.
l'Alzheimer és el mal de moda, o al menys ho era fa uns anys quan varem començar a saber de la seva existència. Avui en dia ens hi hem acostumat, bé a escoltar el seu nom, a encaixar que un conegut més o menys llunyà el pateix. Però el que no tindrem mai per costum és a la vetlla, el desgast i l'abatiment que comporta veure una persona que t'estimes, debatir-se entre l'oblit les penombres de NO ser el que era.
Cruel, per a qui el pateix i els qui l'envolten. Cruel i inhumà veure com el pare, la mare o un germà, no et reconeix i al minut següent t'està explicant peripècies de quan éreu petits i jugàveu al carrer o al pati de l'escola.
I el més cruel de tot, és la consciència esporàdica del malalt de que no està bé i això ensorra el més ben plantat.
2 Responses to per a la Maria.
Com tots els seus articles es un bon article i ho dic per experiencia, no se si sap que als vint anys vaig tenir un accident greu de moto i vaig estar 24 hores en coma, posteriorment als 29 en vaig tenir n'altre amb 12 dies en coma. Als 50 vaig tenir l'oportunitat de coneixer a la Doctora Mercé Boada, després d'una intervenció d'un tumor al maxil·lar i vaig coneixer la Fundació ACE, les proves que en varem fer va donar com a resultat que no perdia memoria. Però no obstant vaig participar en programes de memoria per cercar com combatre aquesta terrible enfermetat. L'enfermetat de l'Alzheimer que es la demencia más frecuent a partir dels 80 anys, encara que pot presentar-se en personas mes joves, en edats compreses entre els 65 i 75 anys, i excepcionalment en edats que ronden els 50. Se la considera una demencia neurodegenerativa primaria, actualment irreversible i progresiva, l'origen es conegut, però no en tota la seva totalidat, lo que fá que sigui una de las malalties mes investigades a escala mundial.La importancia del diagnóstic en aquesta fase es la constatació clínica del dèficit i la intervenció farmacològica en les fases inicials, modificant el curs de la enfermetat i afavorint en gran manera que la persona mantengui l'autonomía durant el major temps possible, sent una carrega mes alleugerada per tot el nucli cuidador. El tractament amb anticolinesterásics de forma precoç ha canviat el futur de l'Alzheimer, consideran-lo un tratamient inqüestionable. També conec a persones afectades que son la sombra del que eren abans.
Hola Marcel·lí. La María és la meva sogra i des fa relativament poc, 1 any, està diagnosticada d'Alzheimer. El que més m'ha frepat d'aquesta malaltia, és con et va tornant un ésser indefens, que s'ha de valdre sempre recolçant-se en els demés. El problema de l'Alzheimer, es que la 'demència' no és permanent, sino intermitent, el que fà que quan no s'està afectat, el malalt s'enrecordi del que li està passant i aixó encara és més fotut. Possiblement el seu estat d'avio en dia s'hagi vist empitjorat per una intervenció amb anestèsia general, que li varen fer el passat dia 12, però tan per ella com per la meva dona, que és la que se'n està fent càrreg majoritariament, és tot una tortura. Salut i ?.
Something to say?