Un nou curs.

El nou curs polític se'ns presenta aquesta tardor més interessant que de costum. A la finalització de la primera legislatura del PSOE de Zapatero i tenim d'afegir d'altres fronts que s'han obert recentment i que ens obren davant nostre un panorama plé d'incertesses i d'esperances que ens donen unes prespectives ben diferents, segons sigui la tendància política de qui s'ho estigui mirant.

D'una banda entrem en clau catalana, en el que serà possiblement la campanya electoral més trascendent que mai hem viscut, amb un PSC renovat amb Montilla al cap davant, una CiU amb moltes esperancen de recuperar el timó d'aquest país i amb l'ERC amb l'assignatura pendent de refrendar el bó i millor que va obtenir en les pasades eleccions. Val a dir peró que si ens trobem aquí, és precisament degut a aquesta formació i al seus desencontres amb els companys del tripartit amb qui discrepà en el tema fonamental de la legislatura com era l'aprovació de l'estatut.

En clau local s'obre també el període electoral i s'espera una renovació de les llistes prou important a totes les formacions, donant el relleu a aquells que un día varen prendre la responsabilitat de reconduïr uns ajuntaments, cap el devenir normalitzat de la democràcia.

Pel que fà al nacional, l'encetada partida d'escacs entre les forces polítiques i ETA, liderades per el PSOE és potser l'enigma més esperançador i engrescador de tots, a on hi hem possat les nostres esperances més certes, fins i tot vull creure que el PP, encara que fins a dia d'avui no hagi donat massa l'impressió.

Al voltnat de tot aixó, els qui volen tenir una representativitat sense passar per les urnes, PJ l'AVT i tota la claca mediàtica de la COPE el mundo etc.

Pel Juny ja en parlarem, peró aixó es presenta d'alló més interessant, a vosaltres no us ho sembla?.