Possiblement a Catalunya, l'assassinat del president Companys, afusellat a Montjuic, representa per a la majoria de nosaltres el catalans, el referent de les causes injustes, avalades per el moviment colpista que va acabar amb un govern democràtic, escollit en un marc republicà, i que es va extendre durant 40 anys més en la vida de tots nosaltres.
Els qui tenim una certa edat, recordarem tant la situació establerta en l'época de la post guerra, en la que aquells que varen possicionar-se en defensa de la república, varen ser perseguits, jutjats, empresonats, afusellats i finalment abandonats en qualsevol vorera de una carretera perduda d'aquesta Espanya negra dels nostres records.
Era imprescindible, un cop recuperada la nostra normalitat democràtica, la recuperació també de la memòria d'aquesta part de la nostra història que molts han volgut amagar en l'oblit i justifircar-ho amb el pretext de una transició en la que no tots hi varem accedir en les mateixes condicions d'igualtat i a la que varem donar un consentiment forçat, per les condicions socio-polítiques del moment.
És lamentable la marxa enrera feta per el PSOE amb la (-ja no anomenada-) "Llei de recuperació de la memòria històrica", i la confussió interesada que el PP n'ha fet d'aquest projecte, fins el punt de desvirtuar-lo en el seu conjunt i aconseguir el que tantes vegades s'ha privat, i és el reconeixement d'aquells que avui en dia, figuren com a delinqüents pel sols fet d'una sentència promulgada per algún tribunal d'inquisidors i assassins i és que avui, el fet de les "dues Espanyes" és encare molt vigent.
És urgent rectificar aquesta injusticia, i premiar amb el reconeixement i la reivindicació, a tots aquells tan injustament tractats, pel sols fet de defensar la llibertat i l'honestetat democràtica, és el mínim que els debem a tots ells.
Technorati
0 Responses to Causa justa.
Something to say?