Tinc la sensació de que els dies de Josep Piqué al front del PPc, estan arribant al final, coincidint amb algun anàlisi que he pogut llegir durant aquests dies, i això per el PPc és una mala noticia i per a l’entorn polític català, també, ja que es tracta al meu entendre de una persona moderada, molt allunyada dels apassionaments extemporanis dels seus companys de partit a Madrid.

La trajectòria política de Piqué, ha estat marcada per la metamorfosi experimentada , des de els seus inicis d’ universitari afiliat al PSUC, fins a passar com un dels delfins del Pujolisme en l'època en que com independent va estar en l'òrbita de CiU fins arribar a la fi al PP, tot un mèrit en el canvi de pensament i de conviccions, que no el fan però massa creïble al menys en front els meus ulls.

Piqué, va topar-se en el seu camí, amb qui avui és el líder de CiU, Artur Mas compartint tots dos el qualificatiu de la premsa política de les hores, com a hereus de la generació primerenca, dels Pujol, Roca, Prenafeta, Alavedra, etc. El que crec és que la impaciència el va trair i va truncar el que de ben segur hauria estat la seva carrera política en una opció en la que hi hauria estat més còmode, la del catalanisme moderat.

Des de l’exercici de la seva activitat en la iniciativa privada de la mà del tristament cèlebre de la Rosa, Aznar i el seu primer projecte política, varen veure en ell, aquella figura capaç de fer reeixir la ideologia del PP a Catalunya, feu a on els Fdez Díaz i Vidal Quadras, varen estampar-se per el seu perfil massa espanyolista massa radical, fent-lo ministre d’exteriors i fins i tot per a possicionar-lo com un ferm candidat a la successió del mateix Aznar, un cop aquest hagués decidit abandonar la política activa.

Però els darrers aconteixements protagonitzats en clara actitud anticatalana de la cúpula del PP, en episodis tan electoralment rendibles a la resta d’Espanya, no ha sabut possicionar-se com calia davant dels Acebes i Zaplana i aquí va començar a iniciar-se un declivi, que o molt m’equivoco, es confirmarà aquest 1 de Novembre.

Darrerament l’ocasió perduda en l’incident de Martorell ha fet que no se’n adonés que justificant l'actitud violenta del dirigent del PPc, estava justificant també la que ells estan patint, justificades en el seu origen o no, en la majoria dels actes públics que celebren a Catalunya, una llàstima d’oportunitat perduda.

Les declaracions en un primer moment cridant al seny i la moderació dins el seu partit, han estat durament reprimides per la cúpula governant dels conservadors, i tot i el fet de la reafirmació que li va fer Rajoy, es veia ben clar que l'època política de Piqué estava tocant a la seva fi, ja que després d'això, no li queda més recorregut polític ni a dintre del seu partit ni a cap altre en territori nacional. El més que probable, és que acabi els seus dies al parlament europeu, veritable cementiri dels elefants polítics a qui se’ls ha acabat el temps aquí a casa nostra.

La successió en el PPc, està servida, apuntin el nom de la “mediàtica” Nebrera i no ens equivocarem de massa.