La pretesa solidaritat amb el tercer món, per part de les economies més riques de l'Europa Occidental, passa indefectiblement per que aquestes ofereixin la possibilitat a els primers, el països subdesenvolupats, de reeixir en allò que poden ser més productius i en aquells aspectes en els que la seva competència comercial, els doni la possibilitat de sortir del pou, crear riquesa, progrés i benestar per a la seva població.

Passa però que la majoria en comptes d'ajudar en aquest sentit, s'entesta en un mal entès proteccionisme cap el sector agrícola, que un cop analitzar ens porta a destinar més del 70% dels recursos de la UE, en subvencionar un sector, el primari (agricultura, ramaderia i pesca) en el que els marges de beneficis de les seves empreses, un cop comptabilitzats aquests ajuts, no sobrepassa l'1% de l'inversió total, o sigui, si no rebessin aquests ajuts, haurien de tancar.

L'OMC, que vetlla per el compliment dels acords comercials dels països a nivell mundial, s'ha escarrassat sense èxit fins ara en revertir aquesta situació, no aconseguint fins aquests moments, superar les reticències de uns governs, massa dependents de l'opinió pública i molt influenciats per els Lobbys agroalimentaris, formats principalment per les grans agroindustries europees, que reben el 80% d'aquests ajuts.

Una dada significativa ens reflecteix que a França, per exemple l'agricultura contribueix amb el 3% de la riquesa total, mentre que la seva aportació en la creació de llocs de treball, no supera el 4% o a GB, a on la contribució a la riquesa total, representa un ridícul 1% i en contraposició, es reflecteix que dels ingressos totals dels grangers a la UE, el 32% provenen de l'Estat.

Això, en termes econòmics, es denomina Dumping, pràctica que els EUA, fa temps han desterrat de la seva pràctica quotidiana i un fre importantíssim per que el tercer mon, pugui oferir els seus habitants unes condicions laborals mínimes. Després ens escandalitzem quan ens presenten les xifres de d'immigració.

Eines com la PAC, no fan res més que contribuir al manteniment de una situació fictícia, a cap altre sector, els ajuts son tan grans i tan poc coneguts i cada vegada que la comissió europea ha intentat modificar aquesta política, s'ha trobat amb les reticències dels Estats més poderosos de la UE, que son també el qui compten amb un pes més gran en els òrgans decisoris i els qui reben l'import més gran d'aquests ajuts.

Acabo amb un exemple significatiu. L'empresa que rep la major quantitat d'ajuts en virtut de l'aplicació de la PAC és la lletera britànica Fayrefield Foods (22 milions Lliures esterlines/41 mill ions de $) i els seus beneficis aquest mateix any, el 2004, varen ésser de 1 milió de lliures, jutgin vostès mateixos.

Mentre tant, seguirem entestats en posar portes al camp i a controlar els fluxos migratoris que tan mal ens fan els nostres ulls i que nosaltres mateixos estem provocant.