Mentre la selecció espanyola continua essent una font de desencís i l'origen de l'emprenyada que molta gent d'aquest país (..Espanya..) arrossega en començar cada fase final d'Europa o mundial, o simplement les classificatòries, la Catalana, si a aquesta que li neguen no tan sols poder defensar-se en el terreny esportiu en els diferents campionats oficial, a on els altres fan el ridícul més espantós, engresca a un munt de gent, cada cop que juga un partit amistós.

Independentment del resultat, la catalana, aporta allò que a l'altra - l'espanyola- li manca, compromís, entrega, sentiment i ganes, moltes ganes de fer-ho bé i és aquesta actitud, independentment de la qualitat tècnica dels diferents jugadors que la composen, el que al final aporta aquest plus que en tot esport, és necessari per a triomfar.

A més d'això, el nivell esportiu en qualsevol disciplina esportiva a Catalunya, està a anys llum de la resta del territori (potser aquest sigui el motiu ocult per a impedir-nos competir sota la nostra senyera) i només fa falta llegir els noms d'aquells que composen els equips nacionals que obtenen els èxits més espaterrants (d'Espanya) per adonar-nos que en la seva majoria, son catalans.


La veritat és que en qualsevol disciplina esportiva, tant en modalitat d'equip com individual dona gust poder treure pit de l'aportació que Catalunya fa a l'esport espanyol, en motociclisme, 3 de 6 (campions mundials masculí i femení de trial i d'enduro, i molt probablement amb el pilot amb més futur de moto GP, Pedrosa, en bàsquet 7 de 14(5 jugadors i 2 entrenadors), en hoquei, tan sobre patins com sobre herba, el 95%, voleu que seguim?.

A més d'ésser pedrera inesgotable d'excel·lents esportistes, per els nostres sistemes d'entrenament i instal·lacions, també som capdavanters potenciant a aquells que no sent catalans, tenen una habilitat especial en la disciplina que practiquen, casos com els de Fernando Alonso, Moyà o Nadal, els grans de la marxa atlètica, estan formats en els bressols esportius que, curiosament, també es troben a Catalunya.

Som l'única nacionalitat que ha albergat uns Jocs Olímpics (Barcelona 92) i incomptables aconteixements esportius de 1er nivell, com campionats del mon, europeus etc. potser en l'única disciplina que no reeixim massa és en el ciclisme de carretera,que des de que Melcior Mauri va plegar, no ha sortit un professional de primer nivell.

El recompte és llarg i es fa al mateix temps que els motius per el desig de veure alguna vegada un Catalunya-España en una final de campionat del mon.


més informació: