Aires nous a Europa.
Posted In:
internacional
.
By edp
Ségolène és un buf d'aire fresc, un nou alè a un panorama polític progressista massa enclaustrat i que ja començava a fer pudor de resclosit. La irrupció de la candidata ha envestit amb cares massa vistes i que no aportaven ni la energia ni la credibilitat que aquesta vegada la Royal si que aporta.
Poc a poc, l'esquerra va reorganitzant la seva "oferta", aquí ho va fer ja fa anys al incorporar Zapatero a la secretaria del PSOE, i ara es fa a França, només caldria que la resta de països importants de la UE, prenesin nota i seguissin l'exemple.
Ségolène incorpora a la seva faceta progressista, la condició de dona i això fa doblement important aquest fet, ja que la visió masclista, també en política, sembla no haver donat massa bons resultats.
En un mercat a on l'oferta estreta el seu marge per a diferenciar-se de la competència, els calia als socialistes francesos, trencar amb el passat i innovar. Curiosament, el conservadorisme, tradicionalment unit enfront els grupuscles barallats de l'esquerra, es presenta aquesta vegada més dividit que mai i amb un candidat que, mediaticament i per imatge, no li arriba ni a la bora dels pantalons a la Royal. Decididament si tingués que escollir entre Ségolène i Sarcozy, no en dubtaria ni un segon.
Quan hom repassa la cara dels líders conservadors actuals, si excloguem la Merkel, tots ells sembla que s'hagin empassat un pal d'escombra i com a tret característic, una cara de pomes agres que fa fugir a qualsevol indecís cap a mans de l'abstenció.
Si a l'encert de la tria hi afegim les continues cagades dels seus adversaris, de ben segur que podem dir sense equivocar-nos que Ségolène serà la primera dona en ocupar la presidència de França, molt bona notícia i a més qui trenqui un domini abassegador de 12 anys de triomf ininterroput de la dreta.
Que se'n vagin a descansar, que ja els estava tocant.
2 Responses to Aires nous a Europa.
Amic Eduard, al meu parer França és un país a la deriva. El conec molt bé. He treballat molts anys a la seva Televisió Pública i et puc dir que la seva crisi social i institucional ha arribat a un nivell insostenible. El Partit Socialista francès ha optat per la renovació profunda i pel contingut reformista. Mentre que els ciutadans s'allunyen de la política, Ségolène l'acosta al poble i encarna la renovació que esperen. Quan la crisi d'un país deixa de ser l'econòmica o la política, la seva crisi és moral, i és llavors que es precisa de líders capaços de superar-la. Qualsevol no serveix. Ségolène està còmoda en el centre-esquerra, però la seva independència dels aparells dels partits li permetria ser la representant d'un país sencer i no solament d’una banda dels francesos. L'esquerra no ha de tenir complexos i com ha fet Toni Blair, que quan passi el temps i la gent el pugui deslligar de l'obligació moral britànica de secundar als americans,el considerara un dels polítics més innovadors de l'esquerra ligeral europea, com diea l'esquerra ha de ser capaç d'assumir com a bons alguns plantejaments liberals. La dreta aviat començarà a assumir els de l'esquerra per poder presentar-se com a centre. La politica es anar i venir
salutacions desde la esquerra-centre-dreta que és on jo soc
Hola Marc.
Coincideixo amb les teves apreciacions. A mi també em fa l'efecte que la Ségolène , per el Partit Socialista Francès, no els és massa còmode, massa ben vista. No sembla que sigui dins l'engranatge de partit i això, per la gent que ha de votar, és una bona notícia.
La revolta que reclamavem en veure el trist espectacle dels polítics autòctons en les darreres eleccions autonòmiques ha de venir una mica per aquí, tot i que a casa nostra i més concretament en el CDC que és el meu partit, el tema de primàries encare no se sap ben be qeu son i convindrien.
Seria bo que els polítics, previ al sufragi general, es sotmetessin al de les formacions que representen un primer pas per a les llistes obertes, si mes no amb el candidat que ens haurà de representar essent cap visible de la formació.
Això ha de fer un tomb o petar de veritat, ja que el desilusió que es palpa amb la classe política és molt gran i potser ens hauríem de plantejar l'atreviment de fer les coses de diferent manera i no tenir d'estar tan pendents de les cúpules polítiques que a vegades se'n obliden de perquè son a on son.
Salut i €
Something to say?