Ja tenim el desenllaç sobre la taula, i vist el que ha passat, més valdrà analitzar la situació creada i les possibilitats que uns i altres tenen i les motivacions reals a les reaccions post-electorals que ja s'han produit per algún d'ells, no sigui que de tant elucubrar, hi prengem mal.


ICV i l'amic Joan, només té possibilitats de rendibilitzar els excel·lents resultats obtinguts, amb la reedició del tripartit i òbviament és l'únic pacte que entendrien els seus electors i l'única solució viable que no s'han cansat de defensar durant la campanya electoral, els únics que han estat clars en aquest aspecte.


Montilla ho té fotut, únicament pot arrivar a ser president també amb el tripartit i te molt clar que aquests resultats l'han deixat en un mal pas, ja que a Madrid (PSOE) no estan de cap manera per la reedició de l'experiment i l'opció que ells està defensant, el pacte amb CiU significarà que ell, com a candidat a la presidència de la Generalitat, estarà ja finiquitat per sempre i qui sap com a polític en actiu.

És normal que tant l'un, en Joan Saura com l'altra, en Josep Montilla, apostin per l'unica opció que els beneficia, el tripartit.

Per a ERC i particularment per a Carod, en dura pugna amb el sector intern que demanava el seu cap a poc que els resultats haguessin estat pitjors, l'escrutini l'ha deixat al meu entendre, en una posició molt millor que la passada legislatura, ja que serà decisiu, s'adopti la fórmula que s'adopti, excepte la de la sociovergència (opció per la que el PSOE i especialment ZP hi tenen una especial predilecció), que el deixaria fora del govern però que tampoc els perjudicaria en excés, és més jo crec que els beneficiaria cara a les autonòmiques i a les generals del 2007.

Artur Mas i CiU, tot i que el resultat obtingut a mi m'ha decebut, és qui a priori ho té més clar, ja que aquesta vegada a diferència de les del 2003, ha guanyat en vots i en escons a TOTES les demarcacions electorals i a 38 de les 41 comarques catalanes, el que aquesta vegada si, l'autoritzen a reclamar per a CiU la possibilitat de la presidència de la Generalitat i a triar amb qui governar.

El PPc en la marginalitat més absoluta aquí a Catalunya, tot i que la resistència de l'escomesa, només hi ha deixat 1 escó. A veure quina lectura en farà el portaveu Acebes, que de ben segur haurà vist en aquest resultat aspectes que ningú més haurà arrivat a deduir, tal i com va fer quan éra ministre de l'interior en el malaurat atemptat del 11M.

En quant a CpC, tot una incògnita, tot i que el començament, amb la declaració antinacionalista i la determinació rupturista amb alguna de les regles que imperen en el parlament des de el seu inici, faci que el seu bon resultat, aconseguir representació en la primera vegada que es presenten a unes eleccions, quedi en un no res, més o menys con amb el PPc den Piqué.


Technorati