La celebració de Halloween, arranca de la tradició pre-cristiana quan els pobles Celtes (bretons, gals, escocesos i irlandesos), donaven la benvinguda al nou any, tot just s'acabava l'estiu. La tradició diu que es realitzaven sacrificis d'animals en honor als deus pagans, els senyors del Cel i la Terra, Saman.

Al emigrar un gran nombre d'Irlandesos a Amèrica, aquesta tradició va viatjar amb ells i a la vella costum de recórrer les diferents cases dels veïns de la població demanant aliments en forma d'alguna gallina o oca per el sacrifici diví, hem passat en els nostres dies, a la demanda de caramels o qualsevol altra mena de dolços que implica sobretot a la mainada en una celebració, la de tots Sants, més aviat de caràcter recollit i sacra i poc donat a la festa i la xerinola.

Com a tot el que ens arriba de més enllà del Atlàntic ajudat sobretot per el cinema i les sèries de TV, el Halloween, està arrelant en la nostra societat amb força i ja no és gens estrany veure colles de marrecs, anant porta per porta etzibant el tradicional “trato o truco” (l'equivalent de “o em dones alguna cosa o ja veuràs “), disfressats de calaveres, bruixes i tota mena de monstres sortits de la imaginació de algun lector de còmics.

La carabassa, apart de la representació negativa que en la nostra tradicció té (donar carabassa, obtindre-la en els estudis, etc.), simbolitza també la diada de Halloween, n'és sense cap mena de dubtes, el símbol més representatiu , emulant el que d'altres com l'arbre de Nadal o el Papa Noel, també de tradició centre i nord europea i promocionats mundialment per la industria consumista nord-americana tenen per altres celebracions com ara les festes de Nadal, en dura pugna amb els Reis de la nostra infantessa o l'encara mes d'aquí, l'entranyable caga tió.

Per aquelles coses del destí i per el caprici del president Maragall, aquest any coincideix aquesta diada amb una altra festa per a tots nosaltres, les nostres eleccions. Després de que durant quinze dies (o molts més) ens han aparegut disfressats de candidats a presidents de la Generalitat a la porta de casa, cridant allò de "TRATO o TRUCO !!!" més d'algún estarà en aquests moments amb els dits creuats, pregant a Déu que, com a la Ventafocs del nostre compte, no se li esbaeixi el seu carruatge en forma de presidència, i se li converteixi en CARABASSA en acabar les dotze campanades.


Technorati